"La educación no consiste en llenar un cántaro, sino en encender un fuego"
William Butler Yeats.
En aquesta segona entrada parlarem del paper del professorat, una peça clau
en la qualitat del sistema educatiu de qualsevol país. Sembla que avui és molt
qüestionat tant pels alumnes com per les famílies. Primer ens hem de preguntar,
quines qualitats ha de tenir un bon
professor? És una pregunta massa subjectiva per a posar-mos d’acord. Però segur
que si començam la llista dient que ha de tenir coneixements teòrics de la
seva matèria tots estem d’acord. Doncs la dificultat de ser professor comença justament
aquí, quan te n'adones que ser un expert en una matèria no et fa un bon
docent. Si a això li sumam dedicació, paciència, flexibilitat, capacitat de
transmetre, d’orientar i motivar, empatia, creativitat, tenir actitud positiva,
carisma... la figura del bon professor va agafant forma. Però la llista no acaba aquí ja que li hem d’afegir noves capacitats
requerides per l’avanç tecnològic imparable que ha suposat la incorporació de
les TIC a les aules. En aquest sentit, el docent ha de ser capaç d’emprar tots els
recursos tecnològics per fer el procés d’aprenentatge més eficaç. Aquesta
destresa juntament amb coneixement pedagògic i coneixement de continguts, és lo
que s’anomena el model TPACK i formaria la base per una
ensenyança eficaç amb noves tecnologies.
Font: imatge pròpia
Com veiem, és una ocupació molt exigent que requereix una bona formació.
Desgraciadament la formació del professorat i la posterior selecció, és un dels
punts febles al nostre país. S’hauria de centrar en una ensenyança professional
més pràctica i real, no tan teòrica i en contextos ficticis. Es ben sabut que
durant anys milers d’alumnes estudiaven magisteri quan no sabien que estudiar
ja que la nota de tall ha sigut i és baixa, aleshores no s’han produït experts
vocacionals. Suposo que d’aquí ve la mala reputació i el desprestigi de la
professió. Si tenim els medis i infraestructuras adients, per què no s’eleva el nivell
d’exigència per entrar a qualsevol facultat d’educació? Així ens asseguraríem
que qui es presenta és perquè vol, perquè té un compromís educatiu i per que
esta preparat per a les exigències de les aulas 2.0
Crec que el major repte per un bon docent, almenys és la meva major
preocupació, és com tenir la capacitat d’enganxar-los, de crear-los expectació,
de despertar les seves ànsies de saber més, en definitiva, crear una motivació
per l’aprenentatge. Si aconsegueixes això, te’ls has guanyat. Aquesta destresa, és innata o es pot adquirir? Tal vegada quan acabi aquest curs (incloent les
pràctiques docent), tindré una resposta. De moment, seguiré somiant que
algun dia serè capaç de tenir el carisma del professor Mr Keating de la pel·lícula
El Club de los Poetas Muertos (1989) i faré que els meus alumnes treguin el poeta que duen dins.
No hay comentarios:
Publicar un comentario