Enllaçant amb el
que parlàrem en el post anterior sobre el rol del professorat, no ens hem d’oblidar
d’analitzar el seu recurs més important, el famós llibre de text.
Aquest està
compost per les propostes didàctiques d’una assignatura concreta prescrit pel
currículum oficial. Però, què és això de currículum? Segons la Llei Orgànica8/2013, de 9 de Desembre, currículum
és la regulació dels elements que determinen els processos d’ensenyament i aprenentatge
per a cada un dels ensenyaments i etapes educatives. Dit en altres paraules, el
currículum conté el com, què i quan el professorat ha d’aplicar i desenvolupar
els continguts teòrics marcats per les institucions corresponents. Sembla que
això facilita molt les tasques dels docents, i en part es així. Només s’han de
limitar a seguir les “instruccions”. Però per altra banda, la manca de temps i
la falta de concordança de les activitats curriculars amb la realitat de l’aula, fa que molts professionals es sentin lligats de peus i mans per la ombra del
currículum.
L’eina executora
d’aquest és el llibre de text que sembla que avui esta molt qüestionat ja que
es veu com un instrument per l’adoctrinament i una forma totalment inadequada
d’aprendre en el temps que vivim.
Els alumnes d’avui
no son els mateixos que fa 50 anys, ni el seu entorn és el mateix. No podem
pretendre donar una classe magistral tradicional on l’única veu autoritària és
la del professor, on l’únic recurs és un llibre de text i on els alumnes
escoltaran passivament, ja que en una classe d’avui els alumnes estan sobre-estimulats
amb les noves tecnologies, tenen tota la informació a un clic i son prou
valents per qüestionar si allò que el professor els hi esta contant, és
veritat.
Hem de canviar la
metodologia i les eines per aplicar-la. De què serveix memoritzar la lliçó,
escopir-la a un examen i desprès ser avaluat per això? Què estem avaluant, els
coneixements adquirits per l’alumne o la seva capacitat de memorització? No es pot aprendre sense comprensió i sense
entendre el per què. Com diu Zabala, “los conocimientos conceptuales exigen un
proceso previo, nada sencillo de comprensión [...] que solo serà posible
mediante la observación, experimentación, ejemplificación, contraste, etc. Actividades
muy alejades de la simple lectura i memorización de enunciados” (2009:62). I el
problema del llibre de text és que t’arrossega a aquest modus operandi. Ja els col·lectius pedagògics progressistes e
innovadors del segle XX alçaren la veu i proposaren alternatives on l’alumne és
el protagonista de l’aprenentatge i envers de memoritzar, s’aprèn fent,
experimentant, qüestionant, investigant, descobrint, creant...
També hi ha una
alternativa al llibre de text i es treballar amb projectes on els professors
creen el materials adaptats a cada grup d’alumnes i marquen el ritme de treball,
reduint o ampliant activitats segons les necessitats de l’alumne en aquell
moment. Hi ha grups de professors en xarxa, com Textos Marea Verde on
comparteixen tot tipus de material educatiu gratuït per a satisfer les
necessitat de cada professor per a que ell compongui el seu propi material.
La solució tampoc
és la digitalització total dels llibres, per què es cometran els mateixos
erros. Però sí ens hem d’aprofitar dels recursos digitals així com de llibres
de lectura, enciclopèdies, textos reals, etc per despertar l'interés del alumne. Hauríem de ser capaços de
combinar tots aquests recursos per aconseguir el nostre fi, que l’alumne
aprengui significativament.
Font: imatge pròpia
Bones María, estic totalment d'acord amb el teu comentari. Potser també el problema és pel que ens ve marcat pel currículum. Actualment és molt extens i quasi impossible de complir, tots els professors estan ofegats per aquest, i crec que és un dels principals problemes. No es tracta de tenir un currículum amb més i més continguts, sinó com es dinamitza, com s'adapta a les exigències i necessitats d'alumnat, però si féssim això, no tindríem temps ni per complir la meitat dels objectius marcats pel currículum, no trobes?. En comptes de carregar-lo més, s’hauria de sintetitzar amb els continguts bàsics imprescindibles i deixar de costat tant de contingut bàsic desitjable e introduir metodologies actives de treball tal com comentes en el blog.
ResponderEliminar