En aquesta penúltima entrada vull expressar-me en referència a les xarxes
socials per dissenyar i construir aquest blog, a més de les eines emprades cada
setmana en l’assignatura Processos i
Contextos del Màster per la Formació de Professorat. Per una banda, havíem de publicar una entrada de blog setmanal
amb una foto feta a través d’Instagram, i per l’altra havíem de publicar dos
tweets setmanals que facin referència al món de l’educació.
Quan vàrem rebre les instruccions el primer dia de classe, reconec que em
va sorprendre el fet que una professora t’exigeixi obrir-te un compte de Twitter
i que la participació tingués pes en l’avaluació final. Es més, no li trobava cap sentit.
No sóc molt ciber-addicte, només tenia compte de Facebook, que mai la faig
servir, i compte d’Instagram. Me vaig haver d’obrir un nou perfil a twitter, i
malgrat el meu rebuig, em va agradar! Inclús m’agrada més que Facebook perquè
ho trobo més seriós, més informatiu i menys personal. Així comença la meva
aventura en les xarxes socials. He començat a seguir gent que em pareix
interessant (no pas amics de l’institut o un que vaig conèixer una vegada a un
curs i mai l’he vista més) i que parla sobre temes que allò m’apassionen:
@epunset, @elsapunset @SirKenRobnison o inclús el gran cuiner @jaimeoliver.
A part d’això, l’etiqueta #edubateMA m’ha paregut un lloc perfecte per
trobar informació molt útil i excitant sobre el fi comú que tenim tots els meus
companys, l’educació.
Aquí va una selecció dels millors tweets (per jo):
Referent a l’instagram no em va costar tant entrendre el funcionament
perquè ja tenia compte fa dos anys. Ha sigut molt divertit fer de reportera i
pensar com plasmar la meva idea en una foto de cuita pròpia. He tingut dos ajudes excepcionals, els meus germans bessons, Lucia i David, que han fet de
models i exclamaven: "publicar coses a Instagram conta com a nota?!"
Aquesta va ser la primera foto publicada a Instagram (i la meva favorita!)
Volia representar la dicotomia entre l’educació tradicional
i l’educació moderna. Podeu trobar l'entrada aquí. Eren les primeres classes al màster i és quan a l'assignatura de processos i contextos ens començàren a explicar noves metodologies per l'ensenyança i per aplicar-les hauriem d'emprar les TIC. Justament és el que nosaltres hem estat fent amb tota aquesta participació activa en les xarxes socials.
Per fi entenc la importància d’aquesta enfeinada: l’hem de conèixer
nosaltres primer, saber manejar-la amb soltesa
per després poder aplicar-la en l’aula. Si no és per aquesta assignatura,
mai se m’hi hagués ocorregut emprar Instagram per fer un treball per projectes,
per exemple.
Hem de tenir en compte abans d'emprar les xarxes
socials que poden ser una eina perjudicial si no la sabem controlar. No donar
massa informació privada, no penjar cada instant el que estem
fent o seleccionar bé qui són els teus amics que poden accedir
són pautes que haurien de seguir el professors i ensenyar-lis als alumnes. A continuació
os mostraré un vídeo graciós sobre els perills de posar massa informació
personal en la xara.
Puc concloure que a la fi m’està agradant això de
les xarxes socials, ates que en un principi no m’agradava mica la idea. Només
hem de tenir una mica de temps cada dia e imaginació i tot vendrà rodat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario